Primer contacte 22/11/2015

14:32



Sorpresa! La Patrícia i jo ja ens coneixíem. Sí, casualitats de la vida. El dia que havíem de saber quin mentorat ens havia tocat, jo ja m'ho suposava que seria ella. Es diu Patrícia Barreto, va a l'escola Casa Nostra de Banyoles i té 15 anys. Fa 8 anys que la seva família va arribar de Paraguai, i la conec perquè el seu germà gran es va incorporar a la meva classe de primer d'ESO. Com que l'escola Casa Nostra posseeix educació primària i educació secundària, vaig poder conèixer a la Patrícia que feia segon de primària. Recordo que era una nena molt simpàtica i alegra, i tenia els cabells llarguíssims. I encara és així, però amb els cabells una mica més curts. De seguida que ens vàrem confirmar que faríem aquest projecte d'integració les dues juntes, em va reconèixer i no vam parar de parlar en tota l'estona planejant tot el que faríem.
L'endemà mateix ens vam citar. Vàrem fer un recorregut per Girona, començant pel barri vell, la universitat, la biblioteca, la muralla, els jardins, la catedral, el riu Ter, el centre, etc. Un recorregut bastant llarg, però que tant a la Patrícia com a mi ens va agradar molt compartir aquest moment. Ens ho vam passar d'allò més bé, i cap al capvespre, a partir de les 6, vàrem quedar perplexes en veure el meravellós crepuscle. Per reprendre forces vàrem berenar berlines de vainilla, maduixa i xocolata, boníssimes eren.

Penso que ha estat un bon pla, on ens hem conegut i ens ho hem passat molt bé. La Patrícia ja està desitjant la pròxima sortida, que serà molt especial per a ella.







You Might Also Like

0 comentaris